L’art, en qualsevol expressió, no necessàriament resisteix el pas del temps. Però les emocions que provoca sí romanen de forma infinita. I ens porta al fons d’allò més genuïnament humà. Crear bellesa i comunicar-se amb l’altre. No hi ha res més digne i reconfortant. Més enllà del patrimoni que s’acumula en els museus d’arreu del món, gaudi dels sentits i de la intel·ligència, estic meravellat amb l’art que es crea en els espais urbans. Sovint precari, art efímer... que busca conquerir espais anònims, que construeix bellesa per sobre dels caos de formigó, cables elèctrics, façanes degradades o escombraries. Algú va trobar aquella escletxa d’oportunitat per dir alguna cosa, potser un crit de protesta, potser un missatge d’amor, potser un simple joc de colors que fa més alegre la nostra vida.
Santiago de Chile
Barcelona
Oporto